Any inici

2024

Territori de l’estudi

Prats i tarteres situats per sobre dels 2000 metres al Pirineu català (Cerdanya i Andorra)

Descripció

Els ambients alpins de Catalunya presenten una dificultat important a l’hora d’estudiar-ne la fauna, principalment a causa dels forts pendents i dels fenòmens meteorològics extrems. Per tal de millorar el coneixement de les set espècies de carnívors mitjans i grans que utilitzen aquests ambients, s’instal·len càmeres de fototrampeig a diferents altituds per tal de veure com varia l’activitat de les espècies al llarg d’aquest gradient.

Concretament, van instal·lar-se 8 parells de càmeres en tres espais diferents: la vall de Campcardós i la muntanya de Lles, tots dos a la Cerdanya, i les valls del Madriu i Perafita, a Andorra. Cada parella va estar formada per una càmera situada entre els 2000 i els 2200 metres d’altitud i una altra entre els 2200 i els 2500, instal·lades al mateix emplaçament més d’un any de manera ininterrompuda.

Per últim, a cadascun dels tres espais s’hi va instal·lar un datalogger o dispositiu d’enregistrament de la temperatura per tal de tenir dades de temperatura a cada hora durant l’any sencer.

Objectius generals

1. Definir l’interval d’altitud fins on arriba cada espècie. Dit d’una altra manera, determinar quines espècies desapareixen a mesura que incrementa l’altitud.

2. Detectar a quin interval d’altitud s’observa més activitat de cada espècie.

3. Analitzar si l’ús de l’estatge alpí per part de la comunitat de carnívors varia al llarg de l’any.

4. Estudiar si la temperatura ambiental té cap efecte sobre els patrons d’activitat diaris i anuals de les diverses espècies detectades.

Espècie/s objectiu

  1. Fagina (Martes foina)
  2. Gat fer (Felis silvestris)
  3. Guineu (Vulpes vulpes)
  4. Llop (Canis lupus)
  5. Marta (Martes martes)
  6. Os bru (Ursus arctos)
  7. Teixó (Meles meles)

Resultats 

A mesura que augmenta l’altitud, es van perdent espècies de la comunitat de carnívors però no se’n guanyen. De manera que es podria dir que al Pirineu català no hi ha cap espècie de carnívor mitjà o gran que estigui especialitzada ens els ambients alpins (Figura 1).

El període de més activitat de les espècies de carnívors als estatges alpí i subalpí és l’estiu i la tardor (Figura 2), les èpoques més favorables a l’alta muntanya si encara no hi ha neu. També coincideix amb el període de cria dels petits mamífers (ratolins, talpons i musaranyes) en aquestes zones, que possiblement es converteixen en unes de les preses més buscades pels carnívors mitjans.

Equip de coordinació

Sergi Cano 

Data d’actualització: 23/09/2026