El 28 de setembre passat van tenir lloc les primeres Jornades del Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya (FELIS-ICHN), el grup de treball de la ICHN dedicat als mamífers carnívors. La trobada es va fer a la seu del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, a Solsona.
Les jornades van servir per reunir els socis i col·laboradors del grup FELIS i es van poder exposar els diferents estudis i seguiments sobre carnívors que es fan al nostre país. En total, les jornades van comptar amb 16 ponents i uns 70 assistents. Les jornades es van iniciar amb una breu introducció sobre la ICHN, les seves delegacions i grups de treball, a càrrec de Marc Vilella, així com una breu presentació de la trajectòria i objectius del grup FELIS, per part de Ferran Sayol. Tot seguit, es va iniciar un primer bloc de xerrades dedicat als projectes del grup FELIS.
Per començar, Jordi Vilarrasa va presentar el projecte Fototrampeig Mamífers Catalunya, que vol esdevenir un portal de referència per dades de fototrampeig a Catalunya. Seguidament, Eric Serratosa i Ariadna Sanglas van exposar els resultats del Pla de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors, que ja porta quatre campanyes de seguiment i actualment compta amb gairebé una cinquantena d’estacions permanents per seguir els mesocarnívors terrestres. Marc Vilella i David Guixé també van poder exposar les diferents iniciatives educatives que s’ha fet per fer arribar el coneixement dels mesocarnívors a les escoles de primària. En aquest bloc també es van poder conèixer les darreres accions de cria i reforç poblacional del turó a Catalunya (projecte TuroCAT) explicat per Pep Xarles. Seguidament, Víctor Sazatornil va exposar el seguiment de carronyes que realitzen a les reserves de caça des del CTFC i que va poder ser un bon complement del seguiment de carronyes que Pau
Federico ha realitzat a l’Empordà, i que va poder explicar també a la trobada. Per acabar aquest bloc, Sergi Cano va exposar un nou protocol per fer seguiment de carnívors a l’alta muntanya, amb càmeres situades a partir de 2.000 metres, a partir del límit arbori per altitud i fins als prats alpins.
El segon bloc, dedicat als treballs universitaris, va ser una bona oportunitat per conèixer l’aplicació que tenen les dades recollides des del grup FELIS en el món de la recerca. Per exemple, Nerea Fernández, en el marc del seu doctorat, va parlar de la relació que mostren les diferents espècies de carnívors amb les pertorbacions antròpiques, de manera que algunes espècies tendeixen a evitar les zones més humanitzades, com el gat fer o la marta. Ignasi Fernández va comentar l’encavalcament espaitemporal que s’estableix entre gats fers i gats domèstics, dues espècies que sovint coincideixen més del que s’esperaria tant pel que fa a activitat diària com en l’espai. La xerrada d’Alejandro Esteban va ajudar a entrar en detall sobre com varia aquest patró d’activitat diària en el cas del gat fer, concloent que a major altitud els gats fers tendeixen a tenir una activitat més diürna. Finalment, Marc Gallardet va tractar la coexistència entre les dues espècies de mustèlid més semblants morfològicament que tenim a Catalunya, la marta i la fagina, analitzant com les afecten diferents variables climatològiques, d’hàbitat i interaccions amb altres espècies de carnívors.
Després d’un dinar a peu dret, on els diferents assistents van poder intercanviar experiències i impressions de la seva vinculació amb FELIS, les jornades van continuar amb el tercer i últim bloc de xerrades, aquest dedicat a projectes convidats, externs a FELIS. La xerrada inaugural d’aquest bloc va ser a càrrec de Gabriel Lampreave, agent rural responsable del seguiment del llop a Catalunya. En Gabriel va fer un repàs extens sobre
el passat i present dels llops a Catalunya, posant de manifest l’augment de deteccions en els últims anys, que pronostica un augment de la presència d’aquesta espècie tan emblemàtica al nostre territori. Seguidament, Pep Xarles va exposar l’estudi que s’ha realitzat per estudiar la idoneïtat de la plana de Lleida per la reintroducció del linx ibèric, un altre dels carnívors més emblemàtics de la península. D’altra banda, Arnau Campanera, doctorand del CTFC, ens va exposar els avenços que ha fet en la creació d’un programa d’intel·ligència artificial capaç d’identificar i classificar imatges de fototrampeig. Finalment, Alfred Encuenta ens va ensenyar els resultats del seguiment de carnívors que ha dut a terme al nord d’Osona durant els últims anys.
Com a activitat complementària de les jornades, al vespre, un cop acabades les presentacions, es va fer una espera per observar fauna, amb l’atenció posada en la brama del cérvol, que aquells dies es deixava sentir pels boscos del Solsonès. Repartits en petits grups i carregats de telescopis, binocles i algun focus, es va poder gaudir de la fauna crepuscular i nocturna de la zona del Port del Comte. Es va poder veure i escoltar la brama del cérvol i algunes de les espècies més observades van ser la guineu, el teixó, la llebre, el cabirol i el senglar. Alguns grups amb més sort, fins i tot van poder veure una marta i una geneta. La valoració global de les jornades va ser molt positiva i els diferents assistents van remarcar la gran varietat de temàtiques que es van tractar entorn dels carnívors. Esperem que aquestes jornades es puguin consolidar i que en les edicions següents es pugui veure l’evolució dels projectes actuals i se’n puguin presentar de nous, tot amb l’objectiu de promoure l’estudi, divulgació i conservació dels carnívors al nostre país. Des d’aquí volem agrair a tota la gent que va participar en les jornades i també als que no van poder venir, però que col·laboren en els projectes del grup FELIS. Esperem que entre tots continuem fent créixer aquest grup!
