Any d’inici

2020

Adreça de contacte amb el projecte

gatfer.felis@gmail.com

Descripció

El gat fer (Felis silvestris) és un dels carnívors més desconeguts a Catalunya. Malgrat es coneixen alguns detalls de la seva distribució, existeixen molt pocs treballs que hagin tractat la genètica i la densitat de les poblacions a gran escala, dos aspectes clau per avaluar l’estat de conservació del gat fer al territori català. Tot estudiant el gat fer, també es pot obtenir informació molt valuosa sobre la resta de carnívors presents.

El projecte té la intenció de fomentar la cooperació entre les persones interessades en estudiar el gat fer i altres mesocarnívors que habiten els ecosistemes terrestres del nord-est peninsular. Amb aquest objectiu, el Pla es basa en l’establiment de Parcel·les de Seguiment Permanent de Carnívors (PSPC) on, mitjançant trampeig fotogràfic i observació de rastres, es vol determinar com evolucionen les poblacions de mesocarnívors, posant especial atenció en el gat fer. A més, per aquest últim, es pretén obtenir resultats a gran escala sobre el grau d’introgressió genètica que pateix l’espècie.

Cada parcel·la consta d’un mínim de 12 punts de trampeig fotogràfic, separats per una distància d’1,5 km. Les càmeres estan actives durant un mínim de 100 dies cada any, prioritzant l’època de zel del gat fer (gener-febrer). En relació als rastres, es recullen fragments dels possibles excrements de gat fer que els equips de treball es van trobant.

Objectius generals

  1. Facilitar el disseny i el mostreig de Parcel·les de Seguiment Permanent de Carnívors (PSPC), localitats fixes on es combini l’ús del trampeig fotogràfic per estimar la densitat de les poblacions amb la realització de transsectes que maximitzin el comptatge i la recollida de mostres no invasives.
  2. Fomentar la participació de les persones interessades en l’estudi dels mesocarnívors terrestres establint una xarxa de col·laboradors puntuals que permeti obtenir informació de varis punts del territori simultàniament: les Càmeres de Seguiment Complementari (CSC).
  3. Ajudar a dirigir treballs d’estudiants universitaris o pràctiques acadèmiques que es puguin integrar al Pla de seguiment com a petits subprojectes.
  4. Redactar una diagnosi de l’estat de conservació del gat fer a Catalunya i actualitzar-la a mesura que s’obtinguin nous resultats.

Actuacions 2023

El projecte arriba a les 34 estacions de seguiment actives, incorporant zones d’elevat interès com ara el Montsec o les Muntanyes de Prades. El gat fer apareix en 21 d’aquestes estacions, però amb menys freqüència que durant la campanya anterior. Des de l’inici del projecte s’han individualitzat 120 gats genèticament, dels quals tan sols un 4.5% són híbrids.

Memòria 2022-2023

Actuacions 2022

Continua el projecte amb 28 estacions de seguiment, amb la incorporació de noves zones poc estudiades com ara el Parc Natural dels Ports i la Vall d’Aran. A 21 d’aquestes localitats va aparèixer el gat fer. A més, es va assolir la xifra de 78 individus de gat fer analitzats genèticament, la majoria dels quals mostren poca o gens hibridació, tot i que a l’Albera i al Montseny apareixen alguns híbrids.

Gràcies al cofinançament del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 (operació 07.01.01), es va poder elaborar la primera versió de la Diagnosi de l’estat de conservació del gat fer.

Memòria 2021-2022

Resum Diagnosi de l’estat de conservació del gat fer a Catalunya (2022)

Actuacions 2021

S’inicia el projecte amb 18 estacions de seguiment repartides per la meitat nord de Catalunya, a 13 de les quals s’acaba detectant el gat fer després dels tres mesos de mostreig. A nivell general, la guineu apareix com el mesocarnívor terrestre més abundant, seguida pel teixó, la fagina, la geneta, el gat fer i la marta. El Prepirineu oriental és la regió on el felí assoleix les densitats més elevades. Trobareu els detalls a la memòria següent:

Memòria 2020-2021

Protocols associats

La metodologia del Pla de seguiment es divideix en dos protocols bàsics: un pel mostreig amb trampeig fotogràfic i l’altre pel seguiment de rastres. Tot seguit us els podeu descarregar:

Protocol de trampeig fotogràfic

Protocol de seguiment de rastres i recollida de mostres

Divulgació

Amb el suport del Zoo de Barcelona, s’ha dissenyat un díptic informatiu per donar a conèixer aquest estudi i els trets morfològics del gat fer, així com els seus rastres. 

 

Aquest projecte compta amb el suport de: