Gràcies a un ajut econòmic atorgat per la Institució Catalana d’Història Natural al grup FELIS-ICHN, l’any 2024 va poder-se iniciar un nou projecte d’estudi dels carnívors centrat en l’alta muntanya. Aquest estudi, basat en el fototrampeig, pretén esbrinar com utilitzen els espais d’alta muntanya (prats i tarteres situats per damunt dels 2200 metres) les diverses espècies de carnívors que trobem a Catalunya.
Atès que totes les parcel·les del Pla de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors que es troben en funcionament es troben situades a altituds més baixes i en gairebé cap cas superen els 2000 metres d’altitud, hi ha un buit de coneixement a partir d’aquesta cota. És per això que es fa necessari un mostreig enfocat a aquestes zones que permeti ampliar el que se’n sap.
Amb tal objectiu, l’any 2024 va instal·lar-se el primer punt de mostreig, situat a l’EIN Tossa Plana de Lles – Puigpedrós, format per 4 càmeres col·locades entre els 2000 i els 2450 metres d’altitud que han funcionat de gener de 2024 a maig de 2025 i han permès analitzar les primeres dades. Tot i que, com és clar, un únic punt de mostreig no permet extreure cap conclusió robusta, els resultats sí que mostren una tendència clara: la guineu (Vulpes vulpes) ha estat el mesocarnívor dominant a totes les càmeres, però especialment a partir dels 2200 metres, on ha estat l’única espècie detectada, tret d’alguna marta (Martes martes) escadussera. En canvi, per sota d’aquesta cota, la comunitat observada ha estat molt més diversa, amb una gran quantitat de deteccions de marta però també teixons (Meles meles), fagines (Martes foina), i el gat fer (Felis silvestris).
Més concretament, els resultats d’aquest any de mostreig descriuen una comunitat estructurada seguint un patró d’aniuament d’espècies entre els diferents intervals altitudinals (Figura 1), la qual cosa vol dir que, conforme es guanya altitud, es van perdent espècies respecte la comunitat global present a les cotes més baixes i, per tant, no apareixen espècies noves a les cotes més altes, com seria típic d’una comunitat amb un patró de substitució d’espècies i que comptés amb especialistes d’ambients alpins.
D’altra banda, els resultats també mostren que a l’estatge subalpí, dins del bosc, l’activitat dels carnívors és força homogènia al llarg de l’any, mentre que a les cotes més altes aquesta es concentra en un pic entre finals d’estiu i principis de tardor (Figura 2), probablement coincidint amb explosions demogràfiques de petits mamífers, que a l’alta muntanya tenen lloc en aquesta època de l’any.
Figura 2
No obstant, aquests resultats no volen dir que aquestes espècies no arribin a tals altituds i, per tal d’afinar les observacions cal ampliar el nombre de punts de mostreig.
Enguany l’estudi creixerà gràcies a un nou ajut de l’ICHN, que permetrà instal·lar nous punts de mostreig a la Vall del Madriu (Andorra) i altres zones cerdanes, com la Vall de Campcardós i la Tossa Plana de Lles. Tot i que el punt de mostreig inicial era un transsecte de 4 càmeres, els resultats d’aquest han suggerit una modificació de l’esquema, de manera que finalment cada punt estarà format per 3 càmeres, la primera, per sota dels 2000 metres, la segona situada entre els 2000 i els 2200 metres d’altitud i una altra entre els 2200 i els 2400 m. A més a més, s’instal·laran uns dispositius d’enregistrament de la temperatura. Amb aquest desplegament es pretén conèixer quins factors com ara la temperatura, el pendent o la cobertura arbòria, determinen amb més intensitat l’ús d’aquest estatge per part dels carnívors.
Redacció: Sergi Cano